La catedral de Christ Church s’aixeca a la part vella de Dublín i és la principal catedral de la ciutat. La primera església cristiana d’aquest lloc va ser erigida el 1031 per Sitrig Silkenberd, en aquella època s’utilitzava fusta per a la construcció.
L'actual catedral es va fundar el 1172 i la seva construcció es va continuar fins al segle XIII, cosa que es reflecteix en l'arquitectura, que combina l'estil normand primitiu i el gòtic anglès.
Al segle XVI, la volta de la catedral es va esfondrar, cosa que va provocar la destrucció de la nau sud. La nau es va restaurar al segle XVII i el 1871 es va iniciar una important restauració, durant la qual es va conservar l’antic edifici, però es va perdre el seu caràcter medieval. Durant el procés de restauració, es van afegir nous edificis i una sala del sínode, i l'interior i la façana es van redissenyar a l'estil neogòtic victorià.
A la catedral es poden veure les estructures normandes originals i els primers anglesos, ruïnes del segle XIII, situades al sud del transsepte. A la mateixa part es pot admirar la bonica portalada romànica.
La catedral alberga la tomba de Richard de Clair, el líder de la invasió normanda d'Irlanda, les tombes de Sir Henry Cheer i el comte de Kildare.
A la part oriental de l’edifici es pot veure la capella de Sant Llorenç O'Toole. El cor embalsamat del sant es guarda en un relicari de ferro especial fet en forma de cor.
L’estructura més antiga de Dublín és la cripta de la catedral, que alberga els tresors de la catedral de Crist: manuscrits, tabernacles i altres artefactes.
Una mostra inusual són els animals momificats: un gat i una rata, que va perseguir. Es van trobar el 1860 mentre netejaven un orgue.