Mentre inspeccioneu el Panteó, podeu viatjar mentalment dos mil·lennis enrere i veure serveis pagans amb sacrificis. A l’interior, el temple té un aspecte misteriós, ja que no hi ha finestres i la llum penetra a través d’un forat especial a la cúpula: l’òcul, que fa 9 metres de diàmetre.
El primer edifici del Panteó es va erigir durant el regnat de l'emperador August entre els anys 27-25 aC. e., però va ser destruït pel foc a finals del segle I. Durant el regnat de l’emperador Hadrià, va aparèixer al lloc del temple destruït una rotonda cúpula amb un frontó sobre columnes corínties de 14 metres i un pòrtic rectangular. Aquest edifici, erigit entre els anys 118-125, és un dels edificis més notables de Roma.
El temple estava destinat a celebrar serveis en nom dels déus més venerats: Júpiter, Mart, Venus, Mercuri, Saturn, Plutó i Neptú. Sovint s’anomena Temple dels Set Déus.
Antigament, sota l’obertura de la cúpula s’ubicava un altar destinat a la crema d’animals sacrificats.
Més tard (el 609) el Panteó fou presentat al papa Bonifaci IV. Una ofrena tan generosa va ser feta per l'emperador bizantí Phoca. El Panteó va ser consagrat i es va convertir en l'església de la Mare de Déu i de tots els màrtirs.
Als segles XIV-XIV, l'edifici va servir com a funció defensiva i la seva antiga esplendor va ser retornada al Panteó durant el Renaixement. La restauració va tenir lloc sota la direcció de Rafael, que va ser enterrat al Panteó el 1520.
Al segle XVII, per ordre del papa Urbà VIII, es va desmantellar el pòrtic del Panteó i el bronze, que es va extreure de les seves bigues, es va utilitzar per a l’església de Sant Pere i el castell de Sant Àngel, al primer, es va aixecar un dosser sobre l’altar i, en el segon, es van llançar canons. Als habitants de la ciutat no els agradava aquesta devastació, però no es podia fer res al respecte.
Quan Itàlia es va unir, el Panteó es va convertir en el lloc d’enterrament dels reis. Aquí hi ha les tombes d’Umberto I, Víctor Emanuel II i la reina Margarida.
