L’Índia és un país multilingüe, s’hi parlen dotzenes d’idiomes diferents que, a més, es divideixen en diversos dialectes. La Constitució de l'Índia estableix que les llengües estatals que es poden utilitzar en el treball del govern nacional són l'anglès i l'hindi. Les llengües del bengalí, l'urdú, el telugu, el santali, el makipuri i moltes altres són comunes al territori del país; pertanyen a diferents famílies lingüístiques.
Idiomes estatals de l'Índia
El 1947, l'Índia va obtenir la independència de Gran Bretanya i el líder nacional es va enfrontar a una greu pregunta sobre la llengua estatal. Des de l’antiguitat, el país ha estat multilingüe i se suposava que aquesta llengua l’uniria. A més, se suposava que era un dels més habituals i fàcils d’aprendre.
Durant molt de temps, l’Índia va ser una colònia britànica, de manera que la llengua anglesa està molt estesa al seu territori. També funcionava com un estat a la colònia, i era parlat per molts indis. Però seria estrany mantenir el seu estatus, de manera que l’hindi, una de les llengües índies més populars, va rebre aquest títol.
L’hindi pertany a la família indoeuropea i es divideix en molts dialectes, que es parlen a les parts nord i central del país. La versió oficial és la versió estàndard utilitzada pel govern. L’hindi ocupa el segon lloc del món pel que fa al nombre de persones que el parlen després del xinès: aquesta xifra supera els quatre-cents milions, és a dir, aproximadament el 40% de la població del país.
Tot i que després de l'adopció de la llengua estatal, es va permetre l'ús de l'anglès durant quinze anys (era impossible abandonar-lo immediatament), es va continuar estenent i va penetrar en gairebé tots els àmbits de la vida de la població índia. Com a resultat, es va decidir convertir-la en la segona llengua estatal.
Altres idiomes de l'Índia
A l’Índia es parlen més d’una trentena de llengües que pertanyen a diferents famílies lingüístiques: indoeuropea, tibetobirmana, munda, dravidiana. El primer grup inclou el marathi, comú a Goa, Maharashtra i Daman, nepalès, que es parla a Sikkim, bengalí, la llengua de Bengala Occidental, l'urdú, usada al Caixmir.
A Orissa parlen la llengua oriya, a Bihar parlen maithili. El grup dravidià inclou el kannada, el telugu, el tàmil i els tibetobirmans: Bodo i Manipura. La família Munda té un representant a l’Índia: la llengua santali, comuna, junt amb altres, a Orissa, Bengala Occidental, Bihar. Tots ells tenen l’estatus de nacional, reconegut als estats.
Hi ha diverses dotzenes d’altres idiomes parlats a l’Índia però no reconeguts pel govern. Molts d'ells són anomenats per alguns lingüistes dialectes de l'hindi: es tracta de Marwari, Bagheli, Bundeli. D’altres són una barreja de dues llengües: per exemple, l’hindustani és una barreja d’indi i urdú, i l’hinglish és una barreja d’anglès i hindi.
