A Rússia post-perestroika, encara no hi ha regles clares de tractament, mentre que en molts altres països l’etiqueta és més estricta. Aprenent a utilitzar les formes d’adreça adequades, no només demostrarà ser educat, sinó que també mostrarà respecte pel seu interlocutor i la seva cultura.
Instruccions
Pas 1
A França, es refereix a les noies solteres com a "mademoiselle", a les dones casades com a "madame". Si no coneixeu l'estat civil de l'interlocutor, deixeu-vos guiar per la seva edat. L'adreça "mademoiselle", pronunciada amb un to interrogatiu, serà una manera educada de saber si utilitzeu la forma correcta. En una reunió de negocis, l'adreça "senyora" serà la més adequada. És habitual dirigir-se a tots els homes, independentment del seu estat, com a "monsieur". L’adreçament per nom es considera una forma bastant personal, a la qual només s’ha de recórrer si es presenta el propi interlocutor. En el futur, s’hauria d’utilitzar aquesta forma particular de nom, fins i tot si els col·legues o coneguts s’adrecen a la persona de manera diferent. Utilitzeu la forma "senyora" o "senyor" en salutacions, adéus o disculpes.
Pas 2
Abans de dirigir-se a un alemany, esbrineu el seu títol, que cal afegir després del cortès "Herr". Si és la primera vegada que coneix una persona, utilitzeu l’opció Herr Doctor. La paraula "metge" té molts significats en alemany i s'utilitza àmpliament en diversos contextos. Les dones adultes a Alemanya se solen anomenar "Frau", les nenes - "Fraulen". Per separat, aquestes paraules només s’utilitzen quan es parla amb personal de servei: criades i venedores. Quan es parla amb una dona casada, s'ha d'afegir el títol del seu marit a l'adreça "Frau", per exemple, "Frau Doctor". Una variant alternativa és la paraula "Gnadige", en etiqueta russa equivalent a "amable" o "altament estimada". També s'ha d'afegir "Gnadige" quan es fa referència a una noia soltera.
Pas 3
A Anglaterra, els termes “senyor”, “senyoreta” i “senyora” s’han d’utilitzar per referir-se a homes, dones solteres i casades, respectivament. Els cognoms dels interlocutors se'ls afegeixen, si es coneixen. L'etiqueta anglesa també preveu formes d'adreça més oficials: "Sir" i "Madame". La paraula "senyor" s'utilitza de dues maneres: com a forma respectuosa (fill d'un adult, subordinat a un cap, treballador de serveis a un client) i com a títol de noblesa. En el segon cas, cal una combinació amb el nom complet. Les formes d'etiqueta "senyores" i "senyors" s'utilitzen principalment per adreçar-se al públic.
Pas 4
Les normes d’etiqueta als Estats Units preveuen formes de tractament similars a les d’Anglaterra, però són més democràtiques. És bastant adequat anomenar un home jove "home jove" o "dona jove". L'adreça "estimat" - "estimat" o "estimat" es considera familiar tant al Vell com al Nou Món.
Pas 5
Al Japó, utilitzeu la tercera forma de cara, no la segona, quan us adreceu a la persona amb qui parleu. És imprescindible afegir una partícula educada al cognom, posant èmfasi en el respecte. La paraula més comuna és "san", amb menys freqüència "dono" o "sama". En una conversa amistosa, la partícula "kun", que segueix el cognom, és acceptable. També s’ha de tenir en compte l’estatus social de l’interlocutor. A la feina, poseu-vos en contacte amb el vostre supervisor i pronuncieu la seva posició.
