El 1985, diversos estats europeus van signar un acord a Luxemburg, gràcies al qual posteriorment va aparèixer l’anomenada zona Schengen. La peculiaritat de la zona és que, des del punt de vista dels viatges internacionals, actua com un estat únic, en el qual el control fronterer només es duu a terme a l’entrar i sortir de l’espai Schengen, però és absent a les fronteres internes dels estats que han signat l’acord. Actualment, l’estat de l’espai Schengen sembla estar experimentant alguns canvis.
Avui, l’espai Schengen inclou vint-i-sis estats amb una superfície total de més de 4 milions de metres quadrats. km i amb una població que supera els 400 milions de persones. Per primera vegada en els llargs anys de l'acord, moure's per Europa podria ser difícil. La raó dels canvis que es preveu introduir a l'Acord de Schengen, en primer lloc, és l'augment del nombre de migrants d'altres regions. No obstant això, alguns analistes creuen que els canvis en els règims de pas fronterers faran que els viatges siguin més difícils i que consumeixin temps, però no afectaran les taxes de migració.
La primavera del 2012, França i Alemanya van enviar una sol·licitud a Dinamarca, la presidència de la Unió Europea, per exigir el dret a prendre una decisió sobre la restricció temporal de la llibertat de circulació en cas que hi hagi una amenaça per a la seguretat o l’ordre públic països.
A principis de juny de 2012, el Consell de Ministres de la UE va adoptar aquestes esmenes a l'Acord de Schengen. Segons les esmenes, els governs dels països de la zona poden, si cal, introduir control a les seves fronteres internes, fins a un tancament temporal, informa RIA Novosti. Aquesta mesura es pot introduir, per exemple, si en un dels països el problema dels refugiats s'agreuja.
Els caps dels departaments polítics interns dels països de la UE en una reunió a Luxemburg van donar suport a la iniciativa per unanimitat. Els caps del Ministeri de l'Interior dels estats interessats també van acordar un mecanisme d'acció conjunta en casos d'emergència. Al mateix temps, el període màxim de tancament de fronteres no pot superar els dos anys. Perquè tots els canvis entrin en vigor, han de ser aprovats pel Parlament Europeu i la Comissió Europea.
En comentar les esmenes a l'acord, el ministre de Justícia de Dinamarca, M. Bedskow, va expressar la seva preocupació pel problema dels migrants i va opinar que en aquests casos no hi hauria d'haver vincles febles a la cadena de mesures per garantir la seguretat. És possible que aviat els europeus, no acostumats a les fronteres, s’hagin d’adaptar de nou a les cues als punts de control fronterers.
