Tot i la destrucció significativa que el temps i especialment les persones van causar a l'Acròpoli atenesa, encara sorprèn amb l'habilitat dels seus creadors i planteja preguntes: "Com? Com ho van fer? " Per exemple, com es van connectar enormes blocs de marbre sense cap morter d’unió i s’adaptaven tan fort que ni l’aigua podia passar per ells? I quants secrets més guarda aquesta creació!
L'Acròpoli d'Atenes: una breu descripció del complex
Acròpolis és el nom del turó i el conjunt arquitectònic excepcional que s’hi troba. En grec, la grafia "Acròpolis" té aquest aspecte: "Ακρόπολη". Normalment aquesta paraula es tradueix com a "ciutat alta", "ciutat fortificada" o simplement "fortalesa". Al principi, la muntanya es feia servir com a refugi. Posteriorment, hi va haver un palau reial i fins i tot, segons els mites, la residència de Teseu, el guanyador del monotaure cretenc Minotaure.
Des que va aparèixer el primer temple d’Atena a la muntanya, es considera sagrat. Al voltant d’aquest estret penya-segat amb tres parets escarpades, ha crescut la ciutat d’Atenes, amb el cor i l’ànima a la santa Acròpolis. Des del cim de la muntanya, la capital de Grècia és visible d'un cop d'ull. Igual que des de la ciutat, els edificis de l'Acròpoli són ben visibles des de tot arreu, al costat dels quals estan prohibits els edificis alts.
El 1987, l’acròpoli d’Atenes va ser catalogada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Aquesta organització utilitza la imatge del Partenó com a emblema.
La imatge de l’acròpolis atenesa és reconeguda fins i tot per aquells que no l’han vist mai amb els seus propis ulls. El major èxit dels antics grecs s'ha convertit merescudament en el segell distintiu de Grècia. Els assentaments en un turó alt, rocós i pla, ja eren cap al 4000 aC. El conjunt arquitectònic i històric de l'Acròpoli, les ruïnes de les quals veiem ara, es va crear principalment al segle V aC. sota el comandant i gran estadista grec Pèricles. Incloïa:
- El Partenó és el temple principal. Construït en honor de la patrona de la polis, la deessa Atena.
- Propileus: l'entrada principal de l'Acròpoli
- ampla escala de marbre
- Pinakotheku: situat a l'esquerra dels Propileus
- Estàtua de 12 metres d’Atena la Guerrera, creada per l’escultor Fidias a partir d’ivori i or
- Niku-Apteros és el temple de l’Atenea Víctor sense ales amb un altar al davant. L’altar va ser desmantellat pels turcs a finals del segle XVIII, però el 1935-1936 es va recrear
- L’Erectèion és un temple dedicat a Atenea i Posidó. En un dels seus pòrtics, en lloc de columnes, s’instal·len les famoses cariàtides.
- santuari de Zeus Polieus i altres.
Al segle II d. C. e. Herodes Atticus va erigir el grandiós teatre Odion al peu de l'Acròpoli.
Els principals arquitectes de l'Acròpoli són Iktin i Callicrates, que van construir el Partenó, i Mnesicles, el creador dels Propileus. L'escultor Fidias va participar en la supervisió de la decoració i la construcció juntament amb Pèricles.
El Partenó es tradueix com "l'habitació per a les verges". Segons un dels supòsits, algunes noies seleccionades teixien teixit lleuger per a peplos: roba sense mànigues per a dona amb molts plecs. Un peplos especial, brodat amb un patró, es va presentar a la deessa Atenea durant el Panathenaeus: cerimònies solemnes en honor seu.
Destrucció de l'Acròpoli
L’acròpoli, centenària, ha sofert reiterades conquestes per part d’altres pobles i la influència d’altres cultures. Això es va reflectir en la seva aparició en la majoria dels casos no de la millor manera. El Partenó va haver de visitar una església catòlica i una mesquita musulmana. També va ser un magatzem de pols turc, que va jugar un paper tràgic en el seu destí.
Durant la guerra turco-veneciana, els turcs, amb l'esperança que el cristià no disparés contra l'edifici, que havia estat un temple cristià durant diversos segles, va col·locar armes al Partenó i va amagar els nens i les dones. Tanmateix, el 26 de setembre de 1687, el comandant de l'exèrcit venecià va ordenar disparar canons a l'Acròpoli. L'explosió va destruir completament la part central del monument.
L’acròpoli va patir greument a causa del vandalisme i del robatori sense cerimònies. Així, durant el 1801-1811, l'ambaixador britànic a l'Imperi Otomà, Lord Thomas Elgin, va prendre una part important de les antigues estàtues gregues i va frisar del Partenó a Anglaterra i la va vendre al British Museum.
Reconstrucció de l’acròpoli
Des del 1834 s’han dut a terme treballs de recerca i restauració al territori de l’Acròpoli. Han estat especialment actius des de finals del segle XX. A Atenes s’ha construït un nou i ampli museu modern. Les troballes arqueològiques descobertes a l’Acròpoli s’exhibeixen a les seves sales. Entre ells, hi ha fragments del fris del Partenó, escultures, figures de les cariàtides, estàtues del Kor, Kuros i Moskhofor (Taure).
És totalment poc realista restaurar el monument, però amb l’ajut de les modernes tecnologies digitals es pot veure la seva grandesa amb l’ajut de la reconstrucció en 3D. Durant el seu apogeu, les estructures de l'Acròpoli, des d'edificis fins a estàtues, es van adornar amb una decoració de colors. El “Recorregut interactiu per l’acròpoli atenenca”, que està obert al públic a partir del 24 de març de 2018 a Θόλος, us permet submergir-vos en la nova i alhora vella realitat acolorida de l’Antiga Grècia.
