Canadà és un estat situat al centre d’Amèrica del Nord. País de grans boscos, castors i, per descomptat, hoquei. A més, és una antiga colònia anglo-francesa amb característiques pròpies i sabor local.
Instruccions
Pas 1
L’estat del Canadà té fins a dues llengües nacionals. Això s’explica a la constitució estatal i no és d’estranyar que els ciutadans canadencs parlin francès i anglès en públic. A més, els idiomes no es distribueixen de manera uniforme. Gairebé el 67% de la població del país utilitza l'anglès per comunicar-se. Al mateix temps, ho parlen tant a casa com a la feina. Poc més del 20% parla francès, sense voler utilitzar un altre idioma per comunicar-se. Resideixen principalment a la província de Quebec, amb fortes arrels franceses.
Pas 2
Moltíssim, més del 17% de la població del país prefereix parlar les dues llengües estatals. Es tracta principalment d’empresaris dedicats al comerç actiu a diverses províncies del Canadà. Però també hi ha gent que no entén cap de les dues llengües estatals. Es tracta de representants de migrants que cada any vénen al país cada vegada més. Les persones que no parlen ni anglès ni francès representen aproximadament el 2% del total de persones que viuen al país.
Pas 3
La migració de la població s'està produint a tot el món, de manera que a qualsevol país pròsper podeu trobar representants de totes les parts del món. Això explica el fet que al Canadà la gent parli gairebé 200 idiomes i dialectes. Les llengües més habituals que no tenen oficialitat són les següents: xinès (per al 2,6% de la població), panjabi (0,8%), espanyol (0,7%), italià (0,6%) i ucraïnès (0, cinc%). D’aquests, l’idioma més utilitzat és el xinès. Els canadencs que prefereixen parlar en aquest idioma representen gairebé el 3% del total de persones que viuen al país. Als barris on viuen els immigrants xinesos, és impossible escoltar un discurs diferent del xinès. I només en cas de necessitat especial, aquests ciutadans recorren als serveis de les llengües estatals.
Pas 4
Però els xinesos no són els únics membres de la comunitat mundial que vénen al Canadà a residència permanent. Aquí hi ha força representants d’Espanya i Itàlia. Per tant, no és estrany escoltar aquests grups de parla comuns. Els dialectes locals no són menys comuns, en què s’han barrejat les llengües dels pobles indis i dels colons que van arribar al seu territori. Això és el que explica un nombre tan gran de formes lingüístiques diferents utilitzades al territori d’aquest estat.
