"L'Orient és una qüestió delicada": aquesta unitat fraseològica, sens dubte, ha estat escoltada per cadascun de nosaltres. Però val la pena entendre-la en el sentit literal de la paraula? Al cap i a la fi, l’est també és un concepte fluix. L’Orient és el costat del món, és la part oriental d’un estat, però també és una civilització oposada a l’occidental. Però, per què l’Orient és una qüestió delicada?
El cas és que als països orientals (més exactament, asiàtics) les tradicions, els rituals, els rituals, les cerimònies, les prohibicions, etc., són sagrades. En la mesura que la mínima violació de les normes, tant escrites com no escrites, equival a un delicte. Per exemple, als països musulmans, menjar porc és una violació de la prohibició més estricta i està ple de pena de mort. I a l’Índia, si es llegeix com a mínim una paraula fora d’ordre en l’oració, això us pot provocar desgràcia. I, en general, el que es considera la norma als països occidentals és una tonteria o una cosa prohibida a l’Est.
Quan ens referim a l’est com a part del món o com a part d’un país, volem dir quelcom específic, extraordinari, que requereix un enfocament especial. No és casualitat que les parts orientals de certs països gravitin sovint cap als seus veïns orientals. Rússia té un nombre molt gran de "veïns orientals": Xina, Japó, Corea, Kazakhstan, etc. Per tant, quan aquestes regions experimenten certs problemes, cal tractar-les amb delicadesa, sense fanatisme i radicalitat. L’Orient sempre s’oposa a Occident i pot utilitzar la mínima excusa per això. No obstant això, passa que els contraris atrauen.
A l’est, és molt prim, com la fulla d’una espasa … No s’arriba sense fer-ho, perquè el seu acer és fort … Fora del temps de l’espasa, s’ataca l’atac i l’objectiu … Dormiu-hi la vaina, el teu fidel amic fins que el destí diu que és hora …
